Xevi Vilalta, nou Capità Manaia

D'esquerra a dreta: Rafael Llibre, Eloi Turà, Jordi Romagosa i Xavier Vilalta

 

L’any 2016 penjava aquesta foto de 4 integrants del maniple dels Armats de Mataró, que l’any 1986 van començar a participar en les activitats d’aquell any de la formació. En aquella foto celebràvem els 30 anys de pertinença al maniple. La pandèmia no ens va deixar fer la foto dels 35 any, però aquest any vinent farem tots quatre la dels 40. Fotògrafs, esteu avisats!

Aquell any, que aleshores jo era el Capità Manaia, ja vaig  comentar que seria un honor per a mi passar-los el relleu.

Doncs, de moment la cosa ha anat funcionant. En Rafael Llibre em va agafar el relleu el 2017, i més endavant, després de l’etapa d’en Mario Martínez, ara hem escollit com a Capità al Xavier Vilalta. Tres de quatre, doncs, no és una mala mitjana. Fent una mica de broma ja li estem dient a l’Eloi que s’ho vagi pensant.

En aquest primer quart del segle XXI, ja portem, doncs, quatre Capitans Manaies. Primer el recordat Xavier Pelàez (+), que en aquest segle ho va ser fins el 2009. El segon vaig ser jo, que ho vaig ser del 2009 al 2017. Em va seguir en Rafael Llibre, del 2017 al 2020, i ara ha acabat la seva etapa en Mario Martínez, que ho ha estat del 2020 al 2024. Xavier Vilalta serà per tant el cinquè Capità pels propers 4 anys com a mínim.

Ja sap que estic a la seva disposició pel que faci falta, com sempre he fet amb la resta de Capitans, i desitjar-li que pugui treballar amb la tranquil·litat i el recolzament que aquest càrrec necessita.

I acabo amb una composició de les 5 persones que hem gaudit de l'honor de comandar el Maniple dels Armats de Mataró. Bé el Xavier Vilalta, encara s'ha d'estrenar en públic, però ara ja és Capità de ple dret.  

D'esquerra a dreta, la primera és amb el Xavier Pelaez, el Dijous Sant del 2010. Aquell dia vaig deixar que el Xavier fes la seva darrera arenga al Maniple, que el Divendres Sant del 2009 no va poder fer per culpa de la pluja. Les altres tres imatges, amb el Rafael Llibre, el Mario Martínez i el Xavier Vilalta, són del Diumenge de Rams del 2017, el meu darrer any com a Capità, quan vaig fer-me un record amb tots els que van desfilar aquell dia. 

Potser cap dels tres es pensava el que vindria després. Tampoc jo em pensava abans del 2010 que tindria una imatge com aquesta en el record.      

D'esquerra a dreta: Xavier Pelaez, Rafael Llibre, Mario Martínez i Xavier Vilalta. Jo tinc l'honor d'acompanyar-los a les imatges 

(Fotografies: Mireia Romagosa, Gemma Romagosa i SomDos)

Jordi Romagosa i Nebot

 

 

 

 

 

Avui, 90 anys

Avui estem de festa grossa! El pare fa 90 anys! 

Avui, 21 d'abril, Dilluns de Pasqua, el pare fa 90 anys. Una xifra bonica i rodona, i si sempre és bonic anar celebrant aniversaris, si són arrodonits, encara millor. Però no acaba aquí la cosa. Avui la meva germana Marta també fa anys. 

A més a més, els pares es van casar el 23 d'abril del 1962, que aquell any va coincidir amb Dilluns de Pasqua. O sigui que podem dir que avui aproximadament fan 63 anys de casats o que ho faran d'aquí a un parell de dies. I com que tots dos ens diem Jordi, d'aquí a un parell de dies també, celebrarem el nostre sant, juntament amb el meu nebot que també se'n diu.

La foto és de l'any 1964. Jo sóc el menut de la foto i aquí tenia un any i mig aproximadament i el meu pare 29. L'indret és tal com era abans la Ronda d'Alfons X el Savi, i al fons s'hi veuen els conjunts de blocs de pisos al voltant de la plaça de Puerto Rico, que en aquella època li deien plaça de Federico Mayo.

A la nostra esquerra serien els terrenys de l'antiga fàbrica de Can Gasol. Camí de sorra, però on ja hi havia arbres plantats en fila. No com ara que treuen arbres, tapen els escocells i ni ombra ni verdor. Mireu el c. Prat de la Riba davant de l'antiga fàbrica Gasol. En fi.

Bé, en qualsevol cas, avui la família gaudirem d’aquesta data memorable i anirem seguint endavant.

Felicitats pare! Avui ho celebrarem com cal.

 

En record d'Encarnació Bravo i Roig

La matinada del 29, ens ha deixat a l’edat de 92 anys, l’Encarnació Bravo i Roig, la iaia Encarnació, la mare de la meva dona Rita.

Nascuda a Argentona, el 8 de febrer del 1932, va viure a Mataró gairebé la resta de la seva llarga vida, al carrer Churruca i a la Ronda Doctor Ferran (ara Ronda de Jaume Ferran) a Cirera, on van ser del primers veïns a fer-s’hi la casa i on en Joan, el seu marit, hi va tenir durant molts anys el taller on feia les guies “Guiamin” per a la maquinària tèxtil.

La segona per l'esquerra, amb la seva mare Pilar i els seus germans: Joaquim, Pilar, Joan i Pere - Una imatge de joventut

La segona de cinc germans, va viure la guerra i la postguerra amb circumstàncies dramàtiques com l’afusellament del seu pare.

Fent d'àngel als Pastorets de Mataró (al mig de la imatge, al fons) - Una imatge de grup amb companys de la Sala Cabanyes

L’època de joventut la va portar a la Sala Cabanyes del Centre Catòlic, lloc on ella i els seus germans van desenvolupar activitats dins del teatre i del basquet. A la Sala va conèixer en Joan Minguillon, amb qui es va casar. Va tenir dos fills, en Jordi i la Rita.

Una imatge del seu casament i una foto de parella

En Jordi es va casar amb la Montse. La Rita amb mi. Entre tots, els vam fer avis de quatre nets: l’Albert, en David, la Mireia i la Gemma.

Mireia, Gemma, Joan, Encarnació, David i Albert, el dia del 50 aniversari de casament

Van compartir vida de parella fins a començaments del 2018 quan el seu marit Joan ens va deixar. Molts anys de vivències, de partits de futbol quan eren socis del Barça, d’activitats amb la colla de la Sala, de dedicació a la família, de dinars familiars els dissabtes...

Una entranyable foto familiar de quan tots dos van fer el 70 anys.

Sempre va ser una persona a qui li agradava fer coses de casa, disposada sempre a ajudar i a donar un cop de mà. Tots recordem quan cada dos per tres feia un jersei a un dels nets, netes, nebots, nebodes, fills, gendre o jove.

Amb la Rita, la Mireia i la Gemma tot celebrant els seus 89 i 90 anys

La malaltia que es va apoderar del seu cos, l’ha anat apagant lentament i dolorosament per a tots.

En Joan i l’Encarnació tornen a estar junts.

Descansin en pau.  

La Vetlla serà el dijous 30 a partir de les 9 del matí
El Funeral tindrà lloc el mateix dijous a 2/4 de 4