 |
| Amb la Marta de Santos (Miquel) |
Malgrat tots els entrebancs motivats per la pandèmia i les restriccions que estem patint, la temporada 105 dels Pastorets de Mataró, es va poder encetar el passat 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve. La primera vegada que l’espectacle és dirigit per una dona, Coral Consegal, ha coincidit amb la necessitat de fer un espectacle totalment diferent, amb una posta en escena que recorda les Audicions Sacres de la Passió dels anys 70, del 1992 i la darrera del 2016. Necessitat obliga, i la impossibilitat d’oferir l’espectacle tradicional degut a les restriccions, ha motivat que la Sala presenti aquesta versió més curta a fi i efecte de no faltar a l’habitual cita de les festes nadalenques.
Vaig comentar ara fa un any, el tema de la meva participació a l’espectacle. Doncs ara sí, ara ja són 50 anys de participació i 40 anys formant part de la interpretació mitjançant els diferents papers que he dut a terme. Vaig començar, doncs, la temporada 1970-71 i vaig començar a interpretar el meu primer paper, el Centurió, la temporada 1980-81. L’any passat, per tant, eren temporades, ara són anys acomplerts. I seguirem, sens dubte.
De moment, ja portem tres representacions, tot esperant que cap nova restricció afecti al sector cultural. De fet les mesures les estem prenent amb força rigorositat. Es fa estrany veure a la platea un seient lliure al costat d’un d’ocupat, com un tauler d’escacs on totes les figures ocupessin les caselles negres (o les blanques) i tothom amb mascareta tota l’estona (els actors i alguns músics ens la traiem quan toca), però és el que cal fer per a mantenir les normes de seguretat.
Malgrat tot, aquesta temporada també presenta aspectes a destacar i recordar. Per exemple, enguany torno a interpretar el Satanàs (serà la divuitena temporada) amb un vestit diferent, més adient a la nova posta en escena. La Marta de Santos és l’arcàngel Miquel que em fa la guitza, com sempre, que hi farem!
 |
Amb l'Àngels i l'Eulàlia, la tripleta de dimonis
|
Una altra curiositat la tenim en la presència femenina en els papers d’Asvherus i Somiel, els dimonis que acompanyen al Satanàs i que espanten al Jonàs a l’escena de la Lluna (que també surt). S’havien definit dues parelles noi-noia, però degut a un aïllament inesperat, van haver d’actuar totes dues (l’Àngels Cabezudo i l’Eulàlia Puigderrajols), acompanyant-me a les representacions del 26 i 27. La resta de funcions espero poder-ho fer amb l’Eulàlia i en Quim Molina, que són la parella que m’ha acompanyat als assajos previs.
 |
Amb la Gemma (Gabriel) i la Mireia (solista)
|
Enguany també comparteixo escenari amb la meva filla Mireia, que canta la Cançó Trista (coneguda com els Ocellets), i la meva filla Gemma, que interpreta el Gabriel. La meva dona Rita, participa a la coral, que està situada damunt de les llotges.
 |
El dia de l'assaig general amb la Gemma (Gabriel) i en Quim (Asvherus)
|
Crec que és un espectacle interessant, però que s’ha de veure amb un ulls diferent, en tractar-se d’una posta en escena atípica. Esperem que les properes edicions recuperin la normalitat tradicional, si els virus aquests ens deixen en pau i ens ho permeten.
Que tingueu un bon any!
