 |
| Escena de l'Infern de la temporada 2005-06 (extrems) i de la 2006-07 (centre) |
Quan portes temps fent una activitat concreta, arriba un dia que mires enrere, te n’adones de la quantitat de cops que l’has fet i penses Déu-n’hi-do!
Aquest dissabte dia 22, a la representació dels Pastorets, serà la meva norantena (90a) representació del paper del Satanàs als Pastorets de Mataró. Noranta actuacions distribuïdes entre les temporades 1997-98 i aquesta 2021-22.
En articles precedents, 50 i 40 temporades. (V) Satanàs Pastorets 20-21, 50è aniversari, que tancaven la sèrie d’escrits que reflectien els meus 40 anys interpretant diferents papers als Pastorets, explicava tota una sèrie de dades i detalls sobre aquest paper, un dels més emblemàtics d’aquest espectacle nadalenc.
 |
| Escenes del Pou, primer Acte. Temporades 2006-07 (esquerra) i 2005-06 (dreta) |
Aquest personatge és molt llaminer i molt agraït per a fer-lo, però també molt sacrificat i no ho sembla. Normalment qui l’interpreta és dels primers en arribar els dies de funció, juntament amb una part de l’equip tècnic, com a mínim una hora o més abans de començar, i dels darrers a marxar quan s’ha acabat la funció.
Anem a pams. Vestir-se és més o menys ràpid depenent del vestuari de cada temporada. Ja vaig comentar que n’havia dut 7 de diferents o variacions sobre el mateix model, als quals cal afegir el que s’ha dissenyat per aquestes dues temporades de la pandèmia. Per tant ja en són 8. Però vaja necessita el seu temps i alguns cops l’ajut de les companyes de vestuari. Gràcies.
El maquillatge ja és més complicat i porta el seu temps. Tractant-se d’un personatge irreal, la caracterització és fonamental i el maquillatge és l’eina ideal per a fer-ho. Cares pintades amb colors vermells, verds, taronja, blanc, negres... que demanen la seva estona. Altres elements, com la perruca, també. Tota una feinada que les responsables de maquillatge feien cada representació amb molta cura i paciència. Gràcies.
I un cop a escena, tot el que acompanya a aquest paper: els decorats, els escotillons, les il·luminacions pròpies, els efectes especials, el so, el fum... Una part de l’equip tècnic pendent de que tot això rutlli. Gràcies.
 |
| Escenes de la Foguera, tercer Acte, temporada 2005-06 |
A escena també, tota la gent que participa a l’infern, a la foguera i a l’apoteosi final. Gent de totes les edats amb qui he compartit escenari, encara que sigui per una estona ben curta. Gràcies.
I les rèpliques, importantíssimes! Les companyes que representen l’arcàngel Miquel i els companys que interpreten el Naim. Pilars fonamentals de l’escenificació de la lluita entre el bé i el mal. Actors i actrius amb qui he compartit tants i tants moments d’assajos i representacions. Gràcies.
 |
Infern. Assaig General temporada 2020-21
|
Finalment dos grups de persones també imprescindibles. Primer, els directors de les diferents temporades. Cadascun amb la seva visió del personatge, adreçant la interpretació, corregint, aportant... construint en definitiva un personatge que dóna molt de joc. Segon, els companys amb qui he compartit el paper aquestes temporades (tots els papers els interpreten com a mínim dues persones). Un mirall per aprendre i modelar la interpretació. A tots ells, gràcies.
I el públic. Tantes i tantes persones conegudes o anònimes que han vist l’espectacle. Que han aplaudit. Que han gaudit. Que si els hi has agradat t’ho diuen, i si no els hi has agradat també. Gràcies també.
Hores d’ara ignoro si aquesta representació serà la darrera. Ignoro si n’hi haurà més. Però, en qualsevol cas crec que és important (com a mínim per a mi) haver pogut arribar a dir 89 vegades davant del públic “Com xiula l’huracà” i el dissabte 22 haver-ho dit per 90a vegada.
Actualitzant la informació del darrer article, és de justícia afegir les dades de les darreres temporades. La Coral Consegal com a directora, en Ferran Camps com a Satanàs i l’Aniol Devesa, en Martí Cano i en Joan Palacios com a Naïms.
#PastoretsMataró
(Fotografies: Arxiu personal i Mireia Romagosa)
