Comparteixo aquest record per en Josep Vallmajor, que ens va deixar el dia 26 a l'edat de 78 anys.
En Josep i jo ja ens coneixíem encara que fos de vista. Quan jo era petit el veia sovint al Centre Catòlic i a l'Esportiva, on era una persona molt coneguda. Quan vaig entrar a formar part dels Armats, no sabia que ell en formava part ni que havia desfilat els anys 50 i 60.
Va ser en una assemblea de socis que vam estar asseguts de costat. No recordo ara l'any. Em va dir "Saps qui sóc, no?". I jo li vaig dir "I tant, ets en Vallmajor. No sabia que fossis Armat". Ell em va contestar "Sí, sóc dels antics. M'han animat a venir a una assemblea, ja que fa temps que no venia per a res."
Va ser una assemblea molt moguda, amb intervencions excessivament vehements i alguns crits fora de to. Vaja, aquelles situacions que no són agradables. Recordo que li vaig dir "Has escollit un bon dia per a tornar per la casa". "Sí, noi" em va contestar. Ja no va venir a cap assemblea.
L'any 2015, la Junta el va escollir per a ser Banderer d'Honor i jo, que era el Capità Manaia, vaig trucar-lo per a informar-lo del fet. No cal dir que va estar molts content del detall.
La primera vegada que ens vam veure en persona em va recordar aquesta anècdota.
Aquell Dijous Sant, quan estàvem a punt de sortir de Santa Maria amb la Bandera, em va dir "porta-la tu o ajuda'm que jo no podré". Vaig agafar la Bandera amb la mà dreta, vaig tapar-la amb la roba i mentre jo aguantava el pes ell la mantenia inclinada amb les dues mans.
A l'enllaç al Blog dels Armats podeu veure l'escrit en recordatori.
Descansi en pau.
Armats de Mataró - Soldats de Pau: En record de Josep Vallmajor i Reales: Ahir vam saber la trista notícia de la mort de Josep Vallmajor i Reales, soci de l’entitat i persona molt vinculada als Armats de Mataró. En...
