 |
| Amb la Presidenta de la Sala, Anna Gené |
Nit emotiva ahir, 8 de juliol, durant el Sopar de Fi de la Temporada 22-23 de la Sala Cabanyes. L’entitat ens ha fet l’honor d’atorgar-nos a la Rita i a mi, el premi “Sala Cabanyes”. Aquesta distinció s’atorga cada any a una persona o persones, com a reconeixement dels anys de dedicació a la casa. A més a més, i casualitats de la vida, fa 25 anys que els meus pares van rebre aquest mateix guardó.
Els que ja heu llegit alguna aportació escrita de les que faig en aquest Blog, coneixeu perfectament la meva vinculació a la secció teatral Sala Cabanyes, tan a nivell personal com a nivell familiar. He comentat efemèrides personals i de l’entitat. Ja són més de 50 anys de pertinença a l’entitat, pertinença que ja ve de lluny.
La història ens diu que la incorporació al Centre Catòlic del grup de joves del Patronat de Sant Josep, que sota la tutela del sacerdot mataroní Dr. Josep de Plandolit ja portaven anys d’activitat pels més joves, va suposar una empenta emprenedora que entre altres activitats va suposar el naixement de la secció teatral i l’estrena d’uns Pastorets el nadal del 1916. Entre aquell grup de joves hi havia el meu avi, “Jaume Romagosa i Estrada”.
 |
| Intentant donar las gràcies. |
Per tant, parlar de la Sala Cabanyes i del Centre Catòlic, és parlar d’una part de la història de la meva família.
Com tants d’altres pertanyo a aquest grup de gent que gairebé hem nascut a la Sala Cabanyes. Formo part de la tercera generació familiar que ha participat a l’entitat, i les meves filles ja en són la quarta. El meu avi ja va sortir a l’Estel de Natzaret, els meus pares també (de fet es van conèixer i prometre aquí), els meus sogres també (sí, també es van conèixer i prometre aquí), la meva dona i jo (ja ens coneixíem abans, però també ens hi vam prometre), els meus oncles (sí, sí, també) i altres familiars de les nostres dues branques també han format part, en algun moment, de l’entitat. Si els pogués ajuntar tots alhora seríem uns vint-i-vuit.
Doncs sí, va ser un moment molt emotiu (encara se’m fa un nus a la gola quan el recordo) ja que en un instant s’ajunten una quantitat enorme de records, sensacions i emocions.
 |
| Amb els presentadors del sopar, els directors dels muntatges de la temporada que acava i la resta de guardonats de la nit (Macus, Papus, Mim, Bambolines, Actors i Actrius principals i de repartiment). La nostra enhorabona també a tots. |
Moltes gràcies a la Junta, per haver-nos considerat mereixedors d’aquest agraïment. Moltes gràcies a totes les persones amb les que actualment estem compartint aquest camí i que seguirem compartint de ben segur. Moltes gràcies a tantes i tantes persones que, durant al llarg de tots aquests anys, hem anat fent feina plegats. I un record final als que hem conegut i que ja no són entre nosaltres. També ens vau ajudar a fer camí.
I com que el camí continua, aquesta setmana continuarem assajant per a la temporada vinent.
(Fotografies: Jan Blanch)
