 |
| Maria Llum Nebot Centelles i Jordi Romagosa Nebot (Foto: Jaume Romagosa Estrada - 1963) |
Aquesta senyora tan jove que hi ha a la fotografia és la meva mare, en una imatge de l’any 1963, i avui celebrem que fa 80 anys. El menut que porta en braços, i que fa cara de no entendre què redimonis estem fent, sóc jo.
Aquesta fotografia forma part del conjunt de les primeres imatges que conservo de quan era molt petit, gràcies a la bona tasca del meu avi Jaume Romagosa i Estrada, al qual li agradava molt la fotografia.
La foto per tant té 53 anys i al fons es veu l’antic safareig que hi havia a la casa on vivien els avis paterns al carrer Sant Ramon 9, habitatge que actualment ja no existeix.
Nascuda a la Vall d’Uixó, va venir a viure a Mataró de ben joveneta. El meu altre avi, Vicente Nebot, era practicant i va decidir venir a Mataró a ocupar-ne una plaça ja que la ciutat tenia platja. Són aquelles decisions que marquen els destins. Com també el fet d’entrar a la Sala Cabanyes quan tenia 12 anys, participant als Pastorets fent de nimfa, pastora, verge del temple, espigadora i Gabriel (aquest paper el van fer més endavant la seva filla Marta i la seva néta Gemma). A la Sala és on va conèixer al meu pare i a partir d’aquí ens hem anat incorporant la resta.
Moltes felicitats, mare! Esperem que continuïs amb alegria durant molts anys més.
Aquesta fotografia forma part del conjunt de les primeres imatges que conservo de quan era molt petit, gràcies a la bona tasca del meu avi Jaume Romagosa i Estrada, al qual li agradava molt la fotografia.
La foto per tant té 53 anys i al fons es veu l’antic safareig que hi havia a la casa on vivien els avis paterns al carrer Sant Ramon 9, habitatge que actualment ja no existeix.
Nascuda a la Vall d’Uixó, va venir a viure a Mataró de ben joveneta. El meu altre avi, Vicente Nebot, era practicant i va decidir venir a Mataró a ocupar-ne una plaça ja que la ciutat tenia platja. Són aquelles decisions que marquen els destins. Com també el fet d’entrar a la Sala Cabanyes quan tenia 12 anys, participant als Pastorets fent de nimfa, pastora, verge del temple, espigadora i Gabriel (aquest paper el van fer més endavant la seva filla Marta i la seva néta Gemma). A la Sala és on va conèixer al meu pare i a partir d’aquí ens hem anat incorporant la resta.
Moltes felicitats, mare! Esperem que continuïs amb alegria durant molts anys més.
 |
| Sens dubte, el mateix somriure. A l'esquerra amb la seva germana Maruixa, a començaments dels 40. A la dreta el 2019 (Foto: Mireia Romagosa) |
