Estem a punt d’encetar una nova temporada de Pastorets, la 104, i com ja he comentat en
escrits anteriors, aquesta temporada 2019-20 serà un xic especial a nivell personal. El motiu no és altre que el fet de que serà la meva 50a temporada de participació als Pastorets i la meva 40a temporada on interpreto algun dels papers de l’obra. No puc dir que fa 50 anys que participo a l’espectacle, això ho diré la propera temporada 2020-21, si no hi ha cap imprevist.
Malgrat que aquests temes es confonen sovint, a mi m’agrada més recorda-ho com a temporades de participació que no pas aniversaris tal com celebrem els anys de vida.
Per tant, i parlant de dates, vaig començar la temporada 1970-71 i vaig començar a interpretar el meu primer paper, el Centurió, la temporada 1980-81.
 |
| Centurió temporada 1980-81 |
A la fotografia d’aquella temporada es pot veure, malgrat que el flash ha desfet l’efecte, com es van imaginar les primeres intervencions del Centurió que llegeix l’Edicte d’Empadronament. Aquest edicte, que és un fet històric i documentat, és el fet que obliga a Josep i Maria a viatjar fins a Betlem. No obstant, el personatge del Centurió no consta al text original de Ramon Pàmies. L’any 1980 el director d’aquella temporada, l’actor Joan Pera, en va incorporar l’edicte i la figura, al començament del 3r acte, com a símbols d’aquesta presència romana tot remarcant el fet històric que dèiem.
La posada en escena era senzilla. Una gassa blanca darrera els personatges del Profeta i del Centurió, dos focus fent una llum zenital sobre els personatges i es pot veure que al darrera s’entreveu el decorat de l’escena “Cercant posada”. Primer parlava el Profeta dient aproximadament “que en aquells temps es va proclamar un edicte de Cèsar August manant que es fes un cens de tot l’Imperi”. Seguidament el Centurió llegia l’edicte, un text diferent al que fem servir ara. Finalment tornava a parlar el Profeta dient aproximadament “que Josep i Maria es van desplaçar a Betlem”. Tot seguit es feia fosc i començava l’escena.
L’equip que es va portar aquell any constava d’un casc platejat de tropa amb plomall vermell, una cuirassa platejada de Centurió amb una àliga, una capa vermella amb ribet blanc, cinturó amb els serrells de pell, túnica vermella amb franja blanca a la falda i a les mànigues, unes polaines fins a sota genoll, maniguets platejats i sandàlies. Un equipament típic de soldat romà. Excepte les sandàlies, que eren personals i tenen la seva història, la resta formava part dels antics equips dels soldats romans que havien participat a la Passió de la Sala. La túnica imagino que es deuria fer nova.
No es portava un casc de Centurió perquè la persona que llegia l’edicte entrava de nou a escena agafant una llança i embolicant-se amb un drap vermell com si fos una capa d’abric, fent guàrdia durant l’escena amb un altre company que anava vestit igual excepte que la cuirassa era la de soldat, un conjunt de tres peces que consistia en una pel cos i dues per a les espatlles. Aquestes tres peces se subjectaven amb un corretjam de cuiro que permetia adaptar-les al cos de la persona que les havia de dur. Per contra la cuirassa del centurió constava sols de la part frontal i unes corretges que la lligaven pel darrera. Així ho anava fent amb el Francesc Cano, que era l’altre Centurió, i ens anàvem intercanviant els equips. No portàvem escuts ja que aquesta peça no s’havia incorporat als equips de la Passió. Deia abans que les sandàlies tenien història i aquesta és que eren les que el meu pare portava quan va fer de Jesús a la Passió durant els anys seixanta fins que es va deixar de fer, i que se les havia fet fer expressament a can Boixet, sandàlies que també vaig portar jo a les representacions de la Passió dels Armats i a la Passió de la Sala dels anys vuitanta.
 |
| Cercant posada temporada 1981-82 |
La temporada següent es va canviar la posta en escena, eliminant la figura del profeta i la gassa blanca, fent-se la lectura de l’edicte amb tota la gent de l’escena fent quadre plàstic. Del vestuari es recupera el cas del Centurió, casc amb un plomall blanc, que de fet vam demanar nosaltres que es recuperés. Per tant d’aquesta manera hi havia la presència des de l’inici de dues persones vestides de soldats que feien la guàrdia. El Centurió, que estava il·luminat amb un focus mentre l’escena estava en penombra, llegia l’edicte i un cop acabada la lectura sortia d’escena. Tot seguit es donava llum d’escena i començava el Cercant Posada.
 |
| Gravació per TV2, temporada 1983-84 |
Durant aquesta etapa, la temporada 1983-84, es va fer la famosa gravació dels Pastorets pel circuit català de TV2. I sols per aquella gravació vam portar cuirasses i cascos dels Armats de Mataró.
La temporada 1984-85 va ser la darrera que vaig fer aquest paper per passar-ne a fer d’altres (Uries, Somiel, Josep, Simó i Satanàs) dels quals ja en parlaré.
Així va ser fins la temporada 2014-15, quan ja no se m’ofereix el paper del Satanàs que feia la temporada anterior i se m’ofereix el del Centurió. De fet qui m’ho va oferir no recordava que ja l’havia fet anteriorment, però què hi farem, la història de les entitats ja les té aquestes coses. Per tant 30 anys després tornava a fer el paper dels meus orígens.
 |
| Centurió temporada 2014-15 |
Molts canvis, lògicament, pel que fa a l’equip actual envers el dels anys vuitanta. L’equip actual consta d’un casc daurat de Centurió amb plomall blanc, una cuirassa daurada de Centurió, una capa lila amb ribet blanc, túnica blanca amb ribet negre o granat, maniguets daurats, mitjons blancs i sandàlies vermelles. Les sandàlies, mitjons i túniques són col·laboració dels Armats de Mataró i la resta de l’equip és de la Sala i va ser adquirit ja fa temps per a substituir els antics que estaven força malmesos.
En un escrit anterior,
Armats als Pastorets, comento els diferents canvis en la posta en escena de l’edicte, però des de la temporada 2017-18, se segueix un esquema similar al de la 1984-85, amb algunes variacions. Aquestes són el fet de la presència de 4 soldats dels Armats de Mataró, vestits amb l’equipament típic. Dos fan guàrdia al costat de la persona que apunta a la gent al padró, una figura que es va incorporar darrerament, i els altres dos acompanyen el Centurió quan torna a sortir a escena. A una ordre del Centurió fan fora als mercaders i resten de guàrdia a l’escena fins al final de la mateixa. Prèviament el Centurió, els altres dos soldats i la persona que apunta, surten d’escena desprès de que Josep i Maria hagin fet el tràmit de donar-se d’alta al cens.
Bé, tenia 17 anys quan vaig començar a fer aquest paper. En tenia 51 quan vaig tornar-hi. Enguany seran onze les temporades que portaré fent-lo i igualaré les onze temporades seguides que vaig fer el Sant Josep. Anirem doncs, aportant temps i dedicació a aquest espectacle centenari del qual en sóc la tercera generació de la meva família que hi participa. I esperem que duri.
Bon Nadal!
