Fa una setmana que comentava al Facebook el fet de que era trist acomiadar a un company. Avui he de dir que encara és més trist acomiadar a un familiar proper.
El divendres i als 85 anys, la meva tieta Montserrat Romagosa i Berga, va morir de forma sobtada i totalment inesperada.
Poso com a record un parell de fotografies que ja tenen un grapat d'anys.
La foto en B/N és de l'època de quan era molt jove i participava als #PastoretsdeMataró . En aquesta foto, del febrer del 1945, la podem veure agenollada a la segona fila amb un vel blanc, al centre de la foto. Per cert, el que està assegut a terra a l'esquerra del tot, és el meu pare Jordi Romagosa i Berga. Tots dos formen part de la segona generació de la familia que ha participat en els Pastorets.
La foto en color és més recent (sols han passat 51 anys!). Els dos menuts som la meva germana Marta i jo mateix.
Gràcies pels moments viscuts i descansa en pau.
El diumenge ens acomiadarem a Santa Maria.
