Aquests darrers anys ja t'hem trobat a faltar i ara encara t'hi trobarem més. Descansa en pau, Pere. Estem molt agraïts dels moments que heu i que hem viscut plegats. Una abraçada a tota la teva família de Palamós. Sempre en el nostre record.
Avui fa 35 anys d’aquestes fotografies. Corresponen al viatge a la ciutat de Roma que l’any 1986 els Armats de Mataró van dur a terme per primer cop. L’any 2008 es repetiria però això ja és un altre tema.
A la primera foto comparteixo imatge amb el meu pare Jordi Romagosa i Berga. Va ser el primer i únic cop que vam compartir una activitat com aquesta. Jo vaig continuar desfilant (de moment fins avui) però ell no.
La imatge correspon a la desfilada que es va fer a la tarda a les escales de la plaça d’Espanya que porten a l’església de la Trinita dei Monti. L’autocar, de l’antiga empresa Casas, estava aparcat a la zona del davant de l’església, espai on ens vam canviar. Sí , sí, a l’aire lliure.
El meu pare porta l’estendard SPQR i jo vaig vestit de tropa de llança.
Aquesta imatge correspon al matí, quan sortíem desfilant un cop acabada l’audiència. M’acompanya en Jordi Colomer i Durà, company de la Sala Cabanyes per aquelles dates, i que, com d’altres persones que van desfilar aquell dia, va ser l’únic cop que es va vestir d’armat.
El temps passa. Els records perduren.
Podeu consultar més informació d'aquest viatge al Blog dels Armats de Mataró, a l'enllaç .
 |
| Amb els diferents companys del Maniple (Fotos: Gemma Romagosa i Mireia Romagosa) |
Tots sabem que les entitats, del caire que sigui, es mantenen gràcies a les aportacions i la feina dels seus associats. Aportacions per ajudar a mantenir-les econòmicament i feina per dur a terme activitats que justifiquin l’existència de la pròpia entitat.
Algunes entitats, per agrair aquesta vinculació, estableixen reconeixements a la pertinença perllongada dins de l’entitat, o bé al reconeixement de tasques concretes al llarg del temps.
Enguany l’entitat dels Armats de Mataró ha volgut reconèixer la pertinença continuada a les desfilades i processons dels seus integrants. És per això que han creat la “Insígnia del Maniple” per a tots aquells socis que portin més de 25 anys desfilant. Aquesta insígnia està pensada per a lluir-la a les desfilades en que participi el Maniple dels Armats.
Durant l’Homenatge a la Ciutat d’enguany, s’ha dut a terme aquesta imposició a un total de 16 armats. Quinze d’ells per haver desfilat 25 o més anys de forma continuada i al company Feliu Rovira per portar 50 anys.
 |
| Feliu Rovira, rebent la insígnia de mans de l'Alcalde David Bote (Foto: SomDos) |
Tot un honor, pel que a mi respecta, haver rebut aquesta distinció juntament amb tot aquest grup que fa tants anys que compartim feina i desfilades.
De les persones que hem format part d’aquest primer grup que ha rebut aquesta insígnia, algunes d’elles ja formaven part del maniple quan jo hi vaig entrar i d’altres ho han fet amb posterioritat. Tot un bon grup de veterans!
He volgut fer un recull d’imatges de tots ells i què millor que compartir les fotografies que em vaig fer amb cadascun d’ells durant l’etapa que vaig ser-ne Capità Manaia. Tot un honor per part meva haver-los tingut desfilant al meu costat i un motiu més d’agraïment a tots ells.
A la imatge m’acompanyen (d’esquerra a dreta i de dalt a baix) els companys: Pere Gené, Joan Lluís Martín, Feliu Rovira, Anastasi Codosal, Albert Romero, Miquel Guillén, Jordi Llinàs, Rafael Llibre, Gonzalo García, José Antonio Díaz, Eloi Turà, Xavier Vilalta, Toribio Gutiérrez, Joaquim Valls i Francisco García.
Ara fa 5 anys penjava una nota recordant els 30 anys d’armat, juntament amb en Rafael Llibre, l’Eloi Turà i el Xavier Vilalta. En aquell escrit vaig comentar que potser algun d’ells m’agafaria el relleu com a Capità... i així va ser, essent ara en Rafael el Capità.
 |
| L'any 2016, quan vam fer 30 anys, en Rafael, l'Eloi, jo mateix i el Xavier (Foto: Mireia Romagosa) |
Les circumstàncies actuals no ens han permès repetir aquesta fotografia pels 35 anys. Ja la farem pels 40. Esperem arribar-hi tots.
Addenda:
Quan es tracta de recordar els mèrits de les persones que pertanyen a les entitats, cal tenir les dades molt acurades, controlades i actualitzades. En cas contrari ens podem oblidar de persones que mereixen el reconeixement que atorguem. És el que va passar amb el company Juan García Rubio, que no va aparèixer a la relació d'armats amb més de 25 anys seguits desfilant. Afegeixo, doncs, la fotografia feta amb ell ja que mereix formar part de la mateixa relació que la resta de companys.
 |
| Amb Juan García Rubio el diumenge de Rams de l'any 2017 |
Bé doncs, ja hem fet la primera tongada de les representacions de “Pel Davant i pel Darrere” i tot l’equip (un equip fantàstic!) estem ben contents de la feina feta i de l’escalf del públic, que cada dia ens ha omplert la platea (amb l’aforament restringit per les mesures preventives).
Ara fem una petita pausa per la Setmana Santa, però tornem el diumenge 11 d’abril.
Així que us esperem d’aquí uns dies a la Sala Cabanyes si encara no l’heu vist.
La nostra intenció és fer-vos riure, tot mostrant-vos les situacions que poden esdevenir assajant i representant una funció teatral.
Més informació i reserves a 👉 www.salacabanyes.cat
 |
| A l'esquerra, any 2020. A la dreta, any 2021 |
Aquestes dues fotografies, es porten un any de diferència, però quin any!
Tot just avui fa un any que ens fèiem la de l’esquerra, just abans de començar la primera representació de “Pel Davant i Pel Darrere”, el dissabte 7 de març del 2020. L’endemà vam repetir i la resta ja és història ben coneguda per tothom.
Val a dir que va ser una bona broma (de les dolentes) el fet d’haver d’interrompre les representacions degut al confinament i a la suspensió de les activitats culturals.
Però nosaltres, tossuts, ara hi tornem de nou! Ahir 6 de març ja vam fer la primera i esperem, segur, anar fent totes les representacions programades.
Les mateixes ganes i els mateixos somriures per a tirar endavant aquest projecte que ens mostra les coses que poden passar quan un grup d’actors escenifiquen una representació teatral. Com diu el personatge del director de l’obra: “Això és la comèdia, això és el teatre, això és la vida”.
Més informació i reserves a 👉 www.salacabanyes.cat
El 7 de març del 2020, després de molta feina i assajos, estrenàvem a la Sala Cabanyes "Pel davant i pel darrere" una comèdia prou divertida com per a passar una bona estona anant a teatre.
Dissortadament la situació sanitària del país va obligar a suspendre totes les activitats culturals i de diferents àmbits, decretant un confinament i unes restriccions que avui encara es mantenen en part.
En qualsevol cas, l'equip que forma part de l'obra no vol perdre les ganes de fer-vos riure i aprofitant la situació actual tornem a programar l'obra un any després.
Aquest proper 6 de març tornem a aixecar el teló amb il·lusions renovades i moltes ganes de fer-vos passar una estona divertida i oblidar, encara que sigui per una estona, tots els mals de cap que arroseguem.
Més informació i reserves a 👉 www.salacabanyes.cat
Ens veiem al teatre!!
 |
| Sopar Social dels Armats, any 2014 |
La vida ja té coses estranyes, ja. Vaig conèixer al Jesús Aranda i Torrents no a Mataró, sinó a Valladolid. La casualitat va fer que ens trobéssim fent el servei militar en aquella ciutat, coincidint durant l’etapa que s’anomenava d’instrucció (ja podeu comptar com ens instruïen). Després ell va ser destinat a la PM i jo em vaig quedar a la mateixa caserna a la secció de transmissions. Alguna vegada vam tornar a coincidir, però poques.
A Mataró també ens havíem vist de forma esporàdica, per la festa major i més endavant als Armats de Mataró, ja que la seva família són amics dels Navarro Jordan i això va fer que coincidíssim en algun dels sopars socials i esmorzars d’armats. Per aquells anys jo era el Capità Manaia, però no vaig poder aconseguir que desfilés com a Armat, que segur que ho hagués fet molt bé.
Ens ha deixat massa jove. Els meus condols a la seva família. Descansi en pau.
 |
| En Víctor i l'Anna el dia del seu casament |
El 2021 se'ns emporta a l'Anna Pucurull, una bona amiga amb qui hem compartit bons moments fent teatre a la Sala Cabanyes i molts altres a nivell personal.
Els nostres condols a en Víctor, a les vostres filles Agnès i Laia i a tota la família.
Trobarem a faltar el teu somriure.
 |
| Amb la Marta de Santos (Miquel) |
Malgrat tots els entrebancs motivats per la pandèmia i les restriccions que estem patint, la temporada 105 dels Pastorets de Mataró, es va poder encetar el passat 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve. La primera vegada que l’espectacle és dirigit per una dona, Coral Consegal, ha coincidit amb la necessitat de fer un espectacle totalment diferent, amb una posta en escena que recorda les Audicions Sacres de la Passió dels anys 70, del 1992 i la darrera del 2016. Necessitat obliga, i la impossibilitat d’oferir l’espectacle tradicional degut a les restriccions, ha motivat que la Sala presenti aquesta versió més curta a fi i efecte de no faltar a l’habitual cita de les festes nadalenques.
Vaig comentar ara fa un any, el tema de la meva participació a l’espectacle. Doncs ara sí, ara ja són 50 anys de participació i 40 anys formant part de la interpretació mitjançant els diferents papers que he dut a terme. Vaig començar, doncs, la temporada 1970-71 i vaig començar a interpretar el meu primer paper, el Centurió, la temporada 1980-81. L’any passat, per tant, eren temporades, ara són anys acomplerts. I seguirem, sens dubte.
De moment, ja portem tres representacions, tot esperant que cap nova restricció afecti al sector cultural. De fet les mesures les estem prenent amb força rigorositat. Es fa estrany veure a la platea un seient lliure al costat d’un d’ocupat, com un tauler d’escacs on totes les figures ocupessin les caselles negres (o les blanques) i tothom amb mascareta tota l’estona (els actors i alguns músics ens la traiem quan toca), però és el que cal fer per a mantenir les normes de seguretat.
Malgrat tot, aquesta temporada també presenta aspectes a destacar i recordar. Per exemple, enguany torno a interpretar el Satanàs (serà la divuitena temporada) amb un vestit diferent, més adient a la nova posta en escena. La Marta de Santos és l’arcàngel Miquel que em fa la guitza, com sempre, que hi farem!
 |
| Amb l'Àngels i l'Eulàlia, la tripleta de dimonis |
Una altra curiositat la tenim en la presència femenina en els papers d’Asvherus i Somiel, els dimonis que acompanyen al Satanàs i que espanten al Jonàs a l’escena de la Lluna (que també surt). S’havien definit dues parelles noi-noia, però degut a un aïllament inesperat, van haver d’actuar totes dues (l’Àngels Cabezudo i l’Eulàlia Puigderrajols), acompanyant-me a les representacions del 26 i 27. La resta de funcions espero poder-ho fer amb l’Eulàlia i en Quim Molina, que són la parella que m’ha acompanyat als assajos previs.
 |
| Amb la Gemma (Gabriel) i la Mireia (solista) |
Enguany també comparteixo escenari amb la meva filla Mireia, que canta la Cançó Trista (coneguda com els Ocellets), i la meva filla Gemma, que interpreta el Gabriel. La meva dona Rita, participa a la coral, que està situada damunt de les llotges.
 |
| El dia de l'assaig general amb la Gemma (Gabriel) i en Quim (Asvherus) |
Crec que és un espectacle interessant, però que s’ha de veure amb un ulls diferent, en tractar-se d’una posta en escena atípica. Esperem que les properes edicions recuperin la normalitat tradicional, si els virus aquests ens deixen en pau i ens ho permeten.
Que tingueu un bon any!
