divendres, 24 de gener del 2020

50 i 40 temporades. (V) Satanàs


I qui podrà reptar el meu sacrilegi? El Satanàs sempre altiu a l'escena del Pròleg. Temporades 1999-00, 2005-06 i 2006-07
La temporada 1997-98, va ser una temporada de canvis. El principal i més important és que es van definir els nous criteris a nivell de la direcció de l’espectacle, establint una alternança en la direcció i que cada director pogués dedicar-hi dues temporades amb opció d’una tercera. Aquell any va ser, doncs, any de canvis i el nou director, Toni Grané, va voler fer un càsting a totes les persones que participaven a l’espectacle. Arran del mateix, em va proposar de fer el Satanàs, i així va començar una nova etapa interpretativa, passant de nou a representar un personatge infernal, ara amb 34 anys. Recordem que anys enrere havia interpretat el Somiel.

Conqueriu-me aquesta terra maleïda!. Escena de l'Infern temporada 1997-98
La figura del dimoni és primordial a tots els Pastorets. Cada autor ha reflectit en la seva versió, una visió particular d’aquest personatge. A l’Estel de Natzaret, el Satanàs és orgullós, superb, dur, convençut de sí mateix i del que ha fet. No interacciona amb la resta de pastors, això també li dona un caire més distant i seriós. Juntament amb l’Arcàngel Miquel, representen l’eterna lluita entre el Bé i el Mal. A la versió d’en Pàmies, s’hi afegeix la figura del pastor Naim, i tots tres fan una versió particular de la paràbola del Fill Pròdig

Vés dient! Satanàs no accepta el que diu Miquel (Imma Llorens). Escena del Pròleg temporada 1999-2000
El Satanàs és present a tots els actes de l’obra i, prescindint dels balls del pròleg que són afegits de la nostra versió, és qui la comença tal i com s’esmenta a l’acotació que escriu en Pàmies: “SATANÀS, embolcallat amb un mantell negre i cobert el rostre amb una caputxa roja, seu damunt d'una alta roca de la dreta. Està immòbil, meditant, i escolta les veus dels esperits invisibles.” És en el pròleg on el personatge manifesta les seves intencions i perquè ha fet el què ha fet. Tot seguit es representa el primer diàleg amb el seu rival Miquel. És un diàleg intens i extens, on tots dos personatges posen damunt la taula tots els seus arguments, finalitzant amb el recordatori de la profecia de la vinguda del Messies, raó per la que Satanàs convoca a tots els seus a l’escena de l’infern, que posa punt i final al pròleg.

Què sóc jo, doncs? pregunta aïrat a Miquel (Montse Cusachs). Escena del Pròleg temporada 2005-06
Al primer acte, Satanàs tempta personalment a Naim perquè esdevingui lladre i robi els diners del seu pare Jehú. Un nou enfrontament dialèctic amb Miquel, deixa les espases en l’aire, mentre cadascú prepara el seu moviment. Al segon acte Miquel mou fitxa i es presenta davant d’un Naim, trist i sol malgrat el que ha robat, per tornar-lo pel bon camí, però Satanàs es presenta per sorpresa per a encetar una lluita dialèctica que es decanta a favor de Miquel quan Naim se’n penedeix d’haver estat lladre. Al tercer acte, és Satanàs qui mou fitxa presentant-se d’amagat als pastors per a recuperar a Naim. Però escull un mal moment ja que ara es l’altre arcàngel, Gabriel, qui es presenta per anunciar la bona nova del naixement del Messies. A la darrera escena de l’obra, un Satanàs confós, esgotat i perdut, intenta treure forces per a continuar lluitant i la desesperació fa que demani veure la llum, que apareix en forma de creu i que Miquel li presenta com a part de l’esdevenidor que s’acosta. Satanàs crema els seus vaixells demanant veure el Messies, donant pas a l’Apoteosi final, on finalment cau vençut i esgotat (literalment parlant).

Satanàs: genolls en terra! Aparició fantasmagòrica de la Verge Maria. Escena del Pròleg temporada 2005-06
Com es pot veure és un personatge amb força recorregut i molts matisos. Per això és tan agraït de representar. Lògicament com que és un personatge irreal, admet diferents punts de vista i diferents estils. Recordo que gent que ha estudiat el fenomen dels Pastorets, parla de dos estils bàsics: l’estil “senyor” i l’estil “agressiu”. S’hi podrien afegir més classificacions, però crec que cada grup engloba diferents maneres concretes d’enfocar el personatge. Personalment sempre m’he inclinat més pel primer, si bé els diferents directors que he tingut (Toni Grané, Carles Maicas, Josep M. de Ramon, Xevi Ribas, Toni Blanch, Josep Rodri i Ferran Camps) han anat afegint visions i aspectes complementaris o diferents.

Aneu, correu, doneu-vos pressa, oh fúries! Satanàs arenga a la seva gent. Escena de l'Infern de la temporada 2005-06 (extrems) i de la 2006-07 (centre)
Molts dels que fem teatre ho diem: “els papers dels dolents són els millors”. Amb el Satanàs això queda perfectament demostrat amb la reacció del més menuts que volen veure el dimoni, encara que els hi faci por. De fet, veure persones que el representen, que acostumen a ser altes la majoria, vestides amb colors negres, vermells, verds, amb capes llargues o curtes i maquillats amb colors cridaners, produeixen una barreja de por, respecte i admiració.        

Ou-me, Naïm; sóc jo! Satanàs tempta Naïm (Jan Blanch). Temporada 2006-07
Aquest ser és ben meu! Diàleg intens entre Satanàs i Miquel (Montse Cusachs). Temporada 2005-06
Escenes del Pou, primer Acte.
La temporada 97-98, va significar també canvis en la concepció del personatge. Un d’ells va ser la substitució del clàssic “verduguillo” per una perruca de cabell llarg, un estil diferent i més encertat.  Bé, això suposava més feina per a les maquilladores, és cert, però el resultat que ens donaven era molt bo. Val a dir en tots els anys que o he fet mai em va caure la perruca a la Foguera en el moment de treure’m la capa de pastor. Sols un dia es va aixecar una mica, però la vaig parar a temps.El segon va ser la incorporació del “micro”, per aprofitar els efectes de so en determinades frases del personatge. El primer any sols el duia el Satanàs i l’any següent, també el Miquel, com a personatges irreals. Més endavant es van sonoritzar tots els personatges i cantants.
Parlant del vestuari, durant les temporades que vaig fer el paper, vaig tenir un total de 7 vestits, diferents o variacions del de la temporada anterior. Em quedo amb els de les temporades 1999-2000 i 2003-2004, vestits que vaig portar 4 temporades cadascun. No desmereixo els altres, però crec que puc escollir.

Jo, Miquel, sense lluita no em rendeixo! Satanàs sorprèn Miquel (Montse Cusachs).
Jo sóc aquell que en tu regna fa tant temps! Satanàs intenta convèncer Naïm (Ferran Camps)
Escenes de la Lluita entre el Bé i el Mal, segon Acte, temporada 2008-09
Tantes temporades donen per a moltes anècdotes, com per exemple que els angelets de l’apoteosi que estan a primer terme s’espantaven amb el meu darrer atac i el crit final. Però no abandonaven el lloc, també s’ha de dir. Un dia se’m va trencar la veu a mig pròleg i vaig fer un parell de rèpliques amb un to horrible fins que vaig poder escurar el coll i continuar sense problemes. Recordo que a l’entrar al lateral, la Raquel Codolà, que era una de les regidores, m’esperava amb un got d’aigua, tot un detall. Un dia, en el moment de baixar per l'escotilló central, es va trencar el contrapès i vaig caure en caiguda lliure. També en una pre-estrena (ara no es fan) i a l’escena del Pou, vaig confondre el text i esperava que els pastors cantessin, però no cantaven perquè encara no tocava, i en girar-me vaig veure al Miquel, interpretat per l’Eva Canals (l'actriu amb qui he compartit més vegades aquest paper), que em mirava amb uns ulls com taronges perquè no li donava la rèplica. Crec que vaig fer un reset més ràpid que el Mare Nostrum per enganxar el paper. Deurien ser 3 segons en total, però per a l’Eva ...

Allarga el braç i pren-lo! Satanàs tempta Mataties (Marc Molina).
Tu ets meu! Em pertanys, mal que això et pesi! Satanàs intenta recuperar Naïm (Ferran Camps)
Escenes de la Foguera, tercer Acte, temporada 2005-06
No m’estendré més amb les vicissituds d’aquest personatge tan interessant. Un personatge que marca, tal i com va dir l’exalcalde Joan A. Baron, a la cloenda de la II Trobada de Satanassos el 3 de desembre del 2006 organitzada per la Sala Cabanyes en commemoració dels 90 anys de Pastorets, on en Josep M. de Ramon i jo vam tenir l’honor de representar a Mataró. La Sala ja ha organitzat tres trobades, pels 75, 90 i 100 anys de Pastorets a Mataró. Potser caldria una Trobada de Miquels? Aquí ho deixo.

Grup de dimonis de la II Trobada de Satanassos, el 3 de desembre del 2006 a la Sala Cabanyes. Sols hi havia una noia entre tots. A veure quin dia veiem una noia a Mataró. I un noi fent de Miquel, perquè no?
Durant aquestes temporades he tingut diferents companys i companyes en aquesta terna que formen els personatges de Satanàs, Miquel i Naim. Han interpretat el Satanàs amb mi: Josep M. de Ramon, Quim Prats, Toni Luna i Santi Clavell. He tingut com a contrincants fent el Miquel a: Imma Llorens, M. Àngela Serra, Eva Canals, Cristina Garcia, Montse Cusachs, Marta de Santos, Montserrat Serra i Diana Gàmez. Finalment, he temptat, i al final m’han fet botifarra, als Naims: Quim Prats, Jan Blanch, Ferran Camps, Marc Abril, Toni Luna, Marcos Francisco i Adrià Rodríguez.

Jo nego això que dius i aquest prodigi! Satanàs juga la seva darrera carta davant Miquel (Montse Cusachs)
Escena de l'Apoteosi, tercer Acte, temporada 2005-06
El paper va durar fins la temporada 2013-14. La temporada següent, amb canvi de director, no se’m va dir res per a fer-lo o no fer-lo, acabant així l’etapa d’una manera agre-dolça, ja que la meva intenció era, en aquell temps, arribar a la temporada del centenari fent aquest paper.

On és aquest Déu? "Satanàs fa un salt violent i estenent els dos braços vers Jesús exhala un crit feréstec de desesperació ..." (acotació del text d'en Pàmies)
Escena de l'Apoteosi, tercer Acte, temporada 2005-06
I ja per acabar, recordo que, des de petit, el dimoni era un personatge que em feia molt de respecte i admiració, i això em feia pensar que m’agradaria fer-lo alguna vegada. Per això quan se’m va oferir no cal que digui lo content que vaig estar de poder recollir el testimoni dels Satanassos que havia conegut fins aquell moment: Joaquim Casas, Josep M. Rabassa, Josep M. Malé, Josep Riera, Jaume Pinard, Joan Farreras i Amadeu Llinàs. 

Non serviam!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada