50 i 40 temporades. (IV) Sant Josep

Temporada 1987-88. Totes quatre van fer de Maria aquella temporada.
D'esquerra a dreta: Gemma Xarles, Imma Gironés, Montserrat Serra i Eva Llinàs.

Seguint amb la cronologia de personatges, ara li toca el torn a Sant Josep. Bé, a l’obra encara no té la categoria de sant, però sempre se l’ha anomenat així i, a més, en el repartiment i a totes les intervencions consta com a Sant Josep.

La primera temporada fent el Josep va ser la 1986-87. És un paper que se’m va oferir si el volia fer en produir-se una vacant envers la temporada anterior. Tenia aleshores 23 anys i algú va dir que era massa jove pel paper. Sempre hi ha algú que diu el que sigui, sense recordar que altres persones ja l’havien representat a la meva edat o fins i tot més joves que jo, tal i com comento a l’escrit de l’Uries on recordo que en Xavier Peran el va fer abans que jo, i en Xavier i jo som de la mateixa quinta, per tant ell encara era més jove. 

Temp. 1986-87. El Naixement amb Montserrat Serra (Maria)

Temp. 1986-87. Cercant Posada amb Gemma Xarles (Maria) i Joan Maymí (Isaac).
El mestre Josep Canals (+) dirigint l'orquestra

De fet en Pàmies indica l’edat de 40 anys al Josep, la mateixa que l’Uries. Per tant l’Uries també el vaig començar a interpretar essent molt més jove del que marca l’obra original. Deixant de banda les edats, aquella temporada el vaig compaginar amb el Somiel, fet que també es va produir la temporada 1988-89.

Temp. 1988-89. Anada a Jerusalem, amb Josep M. Gironés (+) (Jehú).
Es pot veure el canvi de vestuari respecte a la temporada anterior, vestit que actualment encara es fa servir.

Temp. 1987-88. Amb Eva Llinàs (Maria) i el seu oncle Jordi Llinàs (Uries)

El Josep és un dels personatges que forma part de la vessant bíblica de l’obra, això vol dir que és un personatge que hi ha de ser sí o sí, amb més o menys text segons els diferents autors i versions de Pastorets.

Temp. 1987-88. El Temple amb Gemma Xarles (Maria)

Temp. 1987-88. Moment del casament, amb Gemma Xarles (Maria) i Francesc Constantí (+) (Uries)

És un personatge que també té una continuïtat durant tota l’obra, excepte el pròleg. El personatge surt per primer cop a l’escena de “Anada a Jerusalem”, on, en companyia del Neftalí i el nen Nethaniel (anomenat ara Nataniel), es troben amb el grup de pastors encapçalats per Jehú i Abdaró, ja que tots segueixen el camí envers el Temple. En aquesta escena és on Josep (igual que d’altres personatges secundaris) té el seu moment de text amb una petit paràgraf que amb el temps s’ha anat retallant massa. La següent escena, el Maridatge o el Temple, és on la vara de Josep floreix (gràcies a un mecanisme prou enginyós) i pot casar-se amb Maria. Per tant, vaig passar de casar a ser casat.

Temp. 1988-89. Casa de Maria i Josep. El banc de fuster encara es fa servir actualment.

Al segon acte, intervé al començament de l’escena de l’”Anunciació a Maria”, on es representa a la parella treballant fins que Josep decideix sortir a cercar fusta agafant com a eina una aixa. Aquesta eina ha de tenir un grapat d’anys ja que sempre l‘he vist a escena. Val a dir que sols ens deixaven fer un petó al front en el moment d’acomiadar-se. Calia mantenir les “formes”. Quan Josep surt és el moment de l’anunciació a Maria. Casualitats de la vida.

Temp. 1988-89. Moment de recolliment, previ a l'Anunciació a Maria, amb Gemma Xarles (Maria)

No és fins el començament del tercer acte quan Josep i Maria intervenen a l’escena de “Cercant posada” a Betlem, on intenten trobar un lloc on passar-hi la nit, però ningú els hi vol oferir, tot seguint els textos bíblics. És memorable la discussió amb l’Issac, personatge conegut com l’avar . Més endavant, al quadre del “Naixement”, formen el tradicional pessebre amb el nen Jesús, envoltats d’alguns angelets i reben l’adoració de tots els pastors de l’obra. L’aparició final és al quadre de l’”Apoteosi”, on Josep i Maria apareixen al centre de l’escena donant la mà al nen Jesús.

Temp, 1989-90. El Naixement amb Gemma Xarles (Maria)

Temp. 1990-91. El Naixement amb Gemma Sancho (Maria)

El paper el vaig representar fins la temporada 96-97, per tant, un total d’onze temporades. Durant totes elles vaig tenir com a companys compatint paper a Joan Blanch i Francesc Cano. Amb en Joan tan sols una temporada i amb en Francesc van ser nou. Vaig tenir com a companyes fent de Maria a Imma Gironés, Montserrat Serra, Gemma Xarles, Eva Llinàs, Montse Vellvehí, Gemma Sancho i Cristina García.

Temp. 1990-91. El Naixement amb Montse Vellvehí (Maria)

La temporada 1987-88, la segona de fer-lo, es va produir un fet curiós. En Joan Blanch va deixar el paper i no es va trobar a ningú per a substituir-lo. La qüestió és que em vaig quedar sol fent el paper. Totes les deu representacions per a mi. Sort que no em vaig posar malalt! Curiosament, aquella temporada en Josep Fadó també es va quedar sol fent el Naim. Per acabar-ho d’arrodonir aquell any van ser 4 les noies que van fer de  Maria. Va ser la temporada on em vaig casar, de mentida, amb més parelles. Ens vam fer la foto que encapçala l'article per a tenir-ne un record.

Temp. 1995-96. El temple amb Cristina García (Maria) i Enric Mons (+) (Jonàs), Josep Fadó (+) (Neftalí), Jèssica Pèrez (Benjamí), Miquel Giribés (+) (Jehú), Ernest Samper (Mataties) i Xavier Constantí (Abdaró)

Un paper com el del Josep, que participa a 6 escenes de l’obra, dóna per a moltes curiositats. La primera era intentar ocultar el mecanisme que fa florir la vara a l’escena del Temple. De fet, alguna temporada fèiem servir un altre bastó semblant i sols agafàvem la bona al Temple i al Naixement. Crec que això s’hauria de fer sempre. Val a dir que alguna vegada vaig haver de recuperar la vara bona ja que un pastor despistat l’havia agafat com a seva. Una altra era la resposta dels nens i nenes que fan de Jesús al Naixement. Si dormen, fantàstic, si ploren aleshores és un drama i l’escena es fa eterna. En les onze temporades hem tingut de tot, com sempre. També algun dia ho vam fer amb un “nino” en no haver-hi candidats a nen Jesús. Una tercera era intentar calmar els nervis i la por al nen o nena que feia de nen Jesús a l’Apoteosi. Aquests ja són una mica més grandets, però estar allà a les fosques i que de sobte s’obrin els núvols i el menut vegi que el Satanàs se li acosta cridant... això fa respecte vaja.

Temp. 1995-96. El Naixement amb Cristina García (Maria)

Finalment, les onze temporades també van coincidir amb fets rellevants a nivell personal i a nivell de Sala. A nivell de Sala, el fet de ser el Josep de la representació de gala del dia de Nadal del 1991, commemorativa del 75è aniversari dels Pastorets. A nivell personal, el fet de que en la mateixa representació, la meva filla Mireia va fer de nen Jesús al Naixement on ho va fer molt bé ja que va estar dormint tota l’escena. Llàstima que cap fotògraf, acreditat o no, va fer cap imatge d’aquell naixement. Uns quants anys més tard, la darrera temporada que vaig fer aquest paper, també vam compartir l’escena de l’Apoteosi. 

Temp. 1996-97. Apoteosi amb Cristina García (Maria) i Mireia Romagosa (nen Jesús)

I acabo la pinzellada sobre aquest paper tan curiós, que és presentat en molts textos com una mena de místic sant baró, visió aquesta que no m’agradava gens i per això vaig intentar donar-li una personalitat més natural, amb el vistiplau i assessorament dels directors, com ha de ser.

Finalment voldria recordar que aquesta etapa va coincidir amb les representacions de la Passió que es van recuperar a la Sala durant els anys 1986 al 1991 i on jo feia el Jesús. La brometa que em feien era que passava de fer de pare a fill.

18 de gener de 1987.
La foto forma part d'un conjunt d'imatges que es van fer a tots els personatges.
Aquest vestit es va modificar la temporada següent i és el que encara es fa servir.