divendres, 10 de gener del 2020

50 i 40 temporades. (III) Somiel

Imatge del 8 de febrer del 1987. Francesc Cano (Asvherus) a la dreta, Amadeu Llinàs (Satanàs) al centre i Jordi Romagosa (Somiel) a l'esquerra.
El tercer paper amb text que vaig interpretar als Pastorets, va ser el del Somiel. Aquest personatge és un dels dos ajudants del Satanàs, que en el text original els anomena Asvherus i Somiel. Ambdós participen a l’escena de l’Infern, que forma part del Pròleg, després no surten fins al tercer acte a l’escena coneguda actualment com la de “la Lluna”, i finalment el Somiel sól feia l’escena del “Fer i horrible fat”. Dic feia, perquè els darrers anys, als Pastorets de la Sala, surten tots dos a fer-la.
El primer cop que vaig fer el Somiel va ser la temporada 1985-86 (tenia aleshores 22 anys), coincidint amb la segona temporada de l’Uries. El meu germà Jaume l’estava fent, i al deixar-lo ell, me’l van proposar a mi. Per tant, una nova temporada fent dos papers alhora, Uries i Somiel (val a dir que també els vaig haver de fer tots dos el mateix dia per circumstàncies). Aquest paper el vaig repetir la temporada 1986-87 i finalment la 1988-89.

Escena de l'infern, temporada 1988-89
El Somiel ja és un paper amb continuïtat a l’obra, vull dir que no és personatge d’una sola escena, malgrat que l’autor el situa sols al pròleg i al tercer acte. No crec que en Pàmies pogués imaginar-se, quan va escriure l’escena de la trobada dels dos dimonis amb el Jonàs, que seria una escena de les representatives de la versió de Mataró pel fet d’afegir-hi una Lluna que obre els ulls, riu i treu la llengua. 
La Lluna, temporada 1988-89. De dreta a esquerra, Josep Lluís Gallemí (Asvherus), Pere Anglas (Jonàs) i Jordi Romagosa (Somiel)
L’escena que imagina en Pàmies, és un relleu que fan els dos dimonis. Somiel surt de l’infern per l’escotilló  per a trobar-se amb Asvherus que entra pel lateral, tenen un intercanvi de paraules i Somiel continua la tasca mentre Asvherus baixa a l’infern a portar les noves als esperits del mal. Ara ho fan al revés, cosa que no acabo d’entendre. Però tant se val, la qüestió és que en aquesta mena de canvi de guàrdia es troben amb en Jonàs al bell mig de l’escena i, curiosament, el deixen marxar avisant-lo de que no ho torni a fer. En el fons són bons nois aquests dimonis.
Durant aquestes tres temporades vaig tenir com a companys fent l’Asvherus a Francesc Cano i Josep Lluís Gallemí. Vaig tenir com a Satanàs a l’Amadeu Llinàs i en Joan Farreras. Finalment, a la Lluna, ens va tocar aixecar a pes (abans els aixecàvem un parell de cop a l’escena), fent el paper de Jonàs, a Pere Anglas, Ernest Samper i Pere Anglas fill.

Imatge promocional i programa de Pastorets de la temporada 1975-76. De dreta a esquerra, Francesc Cano (Somiel), Pere Anglas fill (Jonàs) i Jordi Romagosa (Somiel)
La foto on portem les forques no és una representació real. Van ser unes fotografies d’estudi que es van fer de cara a la propaganda, intentant reproduir la imatge que va ser durant molts anys la protagonista del programa dels Pastorets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada