Nova etapa a Pastorets

Imatge de l'assaig general de l'1 de gener. Amb en Lluc Camps com a Abdaró (Foto: Josep M. Augé)

Avui enceto una nova etapa a nivell interpretatiu dins dels Pastorets de Mataró.

Ja queda lluny aquell 1980 en que vaig estrenar el paper del Centurió, juntament amb en Francesc Cano. Per cert, paper al que amb l’edat que tenia aleshores, ara no hi podria optar per temes d’edat mínima exigida. Els criteris van canviant amb el temps.

A aquell paper, el van seguir l’Uries, el Somiel, el Sant Josep, el Simó i el Satanàs. 

A nivell personal, aquesta temporada és la número 55 en la que hi participo i la 44a en la que interpreto algun paper parlat. Per temes d’edat màxima exigida, aquesta temporada ja no he pogut optar al Satanàs i per aquest motiu, m’estreno enguany i avui com a Jehú, l'avi, el patriarca. Un paper més tranquil, tot s’ha de dir.

No sé si serà el meu darrer paper parlat a Pastorets, però procurarem que duri... si les direccions i els criteris de selecció ho volen. També s’ha de dir.

Bones Festes a tothom!

 

 

En record de Joan Blanch i Joseph

Any 2004

El passat 29 d’agost, ens ha deixat als 64 anys en Joan Blanch i Joseph, una persona a la que sempre he considerat com un bon amic.

Any 2009 - Amb els seu fills Aniol i Genís

Som moltes les coses que hem compartit de forma directa o indirecta. Vam estudiar tots dos a l’escola Valldemia, en cursos diferents, si bé en aquell moment ni ens coneixíem.

2004 - Comunió Toni Blanch i Tamayo. Amb la M. Àngels i l'Aniol (dormint). Drets: Charo Tamayo, Toni Blanch i Tamayo, Toni Blanch i Joseph i David Blanch

 

La Sala Cabanyes va ser el lloc on ens vam anar coneixent i fent amistat. Allà també hi havia el seus germans Toni i Jordi. Com a actor va interpretar durant algunes temporades el paper del Sant Josep als Pastorets (el seu germà Toni també l'havia fet), i la primera temporada que jo el vaig fer, vam coincidir tots dos en el paper.

1983 Pati de les Caputxines. Joan Lluís Martín (Jesús), Marta Romagosa (Verge Maria) i Joan Blanch (St. Joan)

També l’any 1983, quan els Armats de Mataró i Sala Cabanyes van representar la primera Passió (aleshores Auto Sacramental) al patí de les Caputxines, en Joan ve fer el paper de ... Sant Joan.  També el va interpretar l’any 1986 quan la Sala Cabanyes va recuperar la seva Passió (1989 a 1991).

Matinal esportiva del 1988. En Joan és el que fa set des de la dreta, ajupit.

Persona a la qui li agradava molt el futbol, l’any 1984 vam organitzar la primera Matinal Esportiva Fi de Pastorets, una activitat que consistia en trobar-nos tot un seguit de gent de la Sala, de totes les edats, per a fer uns partits de costellada el diumenge al matí del darrer dia de Pastorets de la temporada. El nois sempre vam jugar a Futbol al camp gran. Les noies van jugar a Futbol Sala el primer any i després ja sempre a Basquet, partit aquest que es va convertir durant molts anys en el de mares contra filles. Els primers anys, un cop acabat tot, fèiem un dinar plegats, jugadors i no jugadors. Per a fer front a les despeses que ens demanaven per a fer servir el camp, al Xou de Fi de Pastorets fèiem un sorteig de diferents coses, prèvia venda de números.

1985 - D'esquerra a dreta, drets: Salvador Abril, Miquel Banchs, Jordi Malé, Amadeu Llinàs (+) i Jordi Romagosa. Ajupits: Joan Cuenca, Joan Blanch, Miquel Vellvehí i Xavier Aymerich (+).

L’any següent vam fer un equip de Futbol Sala, al que vam anomenar FS Centre 85. Més endavant, alguns dels que vam jugar-hi i amb altres coneguts d’en Joan, vam estar molts anys jugant un partit a la setmana a l’antic Casal de Juventut i a la pista del Velòdrom, fins que les condicions físiques van anar aconsellant una retirada a temps.

Any 1986 - Partit de futbol Armats - Sala Cabanyes. En Joan està davant meu, ajupit al costat de l'Amadeu Llinàs (+), al mig de la foto.

També vam compartir la pertinença als Armats de Mataró. En Joan va entrar a l’entitat per portar temes de la Passió d’aleshores, crec recordar, a començaments dels noranta. Va formar-ne part durant pocs anys, però durant aquell temps va ser membre de la junta directiva i va sortir a les desfilades a la secció de la Banda, tocant un dels bombos.

Maniple dels Armats 1994 -  En Joan està dret a primera fila, amb l'equipament de la secció de la Banda

 

Més endavant, ell va entrar a formar part dels Capgrossos de Mataró. Aquí sí que ja no vam coincidir.

En Joan casteller.

 

11 de setembre del 2013 - Via Catalana. Amb el seu fill Genís a la seva esquerra. A la seva dreta Felipe Merchán. Al darrere, Francisco Ruiz.

També val a dir que durant uns quants Nadals, ell i el seu germà Jordi participaven al concurs de Pessebristes amb un pessebre popular que exposaven a casa dels seus pares. Jo també feia el meu a casa meva, o sigui que competíem a la mateixa categoria.

Són petits detalls que mostren que durant molts anys hem compartit moltes vivències.

 

1995 - Rafting a Sort. En Joan, la M. Àngels, la Rita i jo. Ens acompanya el monitor.

Hem compartit casaments (el primer amb la Rosa, el segon amb la M. Àngels i el dia del nostre, en Joan va ser-ne Testimoni), batejos, comunions, aniversaris, sortides familiars, ... moltes coses i molts records que ara s’amunteguen i es fan vius a la memòria.

2004 - Filmant la Comunió de la meva filla Gemma

 

Són algunes pinzellades de la seva vida, i també de la nostra, que ara han anat sorgint amb força en conèixer la noticia del seu traspàs. Com deia abans, moltes coses i molts records, bons i dolents. És la vida.

En Joan deixa tres fills, en David, l’Aniol i en Genís, i una néta, la Paula.  
Els nostres condols a la M. Àngels i a tota la família.

Descansa en pau amic.

La cerimònia de comiat serà el diumenge 1 a la 1 del migdia al Tanatori.

En record de Vicenç Josep Nebot i Centelles

El tiet quan va fer 77 anys

Aquesta Setmana Santa, el dia 27 de març, ens ha deixat als 78 anys, Vicenç Josep Nebot i Centelles, germà de la meva mare i per a mi i els meus germans “el tiet Vicenç”. 

Nascut a la Vall d’Uixò, al cap de pocs mesos tota la seva família va venir a Mataró gràcies a una plaça de practicant que va ocupar el seu pare, l’avi Vicens. Per tant, tota la família es va desplaçar a Mataró: l’avi Vicens, la iaia Maria, la tieta Maruja, la meva mare Maria Llum i el tiet Vicens, que era el menut de tots tres. 

Els tres germans, d'esquerra a dreta: Maria Llum (la meva mare), el tiet Vicenç i la tieta Maruja

Amb els anys va conèixer a la Glòria Masgoret, en el que va ser un amor a primera vista, i van tenir tres fills: l’Hèctor, en Raül i la Marina. 

El dia del seu casament. D'esquerra a dreta: Jaume Romagosa, Maria Llum Nebot, Jordi Romagosa i Berga, Marta Romagosa, Lídia Segura, Maruja Nebot, Jordi Romagosa i Nebot, Vicenç Nebot, Eugeni Masgoret, Glòria Magoret i Jesús Segura.

Enginyer de professió, era una persona d’ample cultura a qui l’hi agradava molt llegir i també li agradava la música, sobretot el piano. També va cultivar altres aficions com la caça, el submarinisme i el col·leccionisme.  

La família va viure molts anys a Mataró, però també va viure a l’Albi i al Bruc, on darrerament tenia la seva residència.

Els tiets Vicenç Nebot i Glòria Masgoret

No havíem tingut gaire contacte des de feia molts anys, però la seva partida de forma sobtada ens deixa a tots una sensació trista de buidor. 

El dissabte 30 es va fer la cerimònia laica de comiat al Tanatori de Martorell i va ser enterrat a l’Albi.

Esposa, fills, netes i tots els seus familiars, el trobarem a faltar.

Descansa en pau tiet.

 

Jordi Romagosa i Nebot

15 anys d'un emotiu Homenatge a la Ciutat

Moment del traspàs de comandament

L’any 2010, el dia 1 d’abril va ser Dijous Sant. Aquella temporada m’estrenava com a Capità Manaia al davant del Maniple dels Armats de Mataró. L’estrena va ser a la Trobada d’Armats d’Amer del 27 de març. L’estrena a Mataró, a la Processó del Prendiment del Diumenge de Rams dia 28.

Però el Dijous Sant sempre és especial pels Armats de Mataró. La Recollida de la Bandera i l’Homenatge a la Ciutat, són dos actes propis i diferencials de la nostra Setmana Santa, ja plenament arrelats al calendari d’actes generals.

 

D'esquerra a dreta: el President Albert Miquel i els capitans, Francisco Javier Pelàez i Jordi Romagosa

No obstant aquell dia va tenir unes connotacions especials. L’anterior Capità Manaia, Francisco Javier Pelàez, es trobava entre nosaltres al pati de la Presó, on aleshores hi teníem el local. Era la primera vegada en anys, que el maniple sortia el Dijous Sant sense el seu comandament. Ell i jo protagonitzaríem després durant l’Homenatge a la Ciutat, el primer traspàs de comandament del maniple. Val a dir que els nervis hi eren.

 

Moment de l'arenga del Capità

Jo li tenia preparada una petita “trampa” al Xavier. Però, aclarim conceptes. La Setmana Santa del 2009, en el decurs de l’Homenatge a la Ciutat a la plaça de Santa Anna, en Xavier va comunicar que deixava el càrrec. L’endemà i per culpa de la pluja, el maniple no va sortir i no es va poder fer l’acte protocol·lari previ a la sortida i aquest fet no li va permetre acomiadar-se del maniple.

Per tot això i després de fer la tradicional oració a la Verge, enlloc d’adreçar-me jo al maniple, vaig donar-li l’espasa a ell perquè fes l’arenga final. En Xavier potser va fer la més emotiva que li recordem. Després a l’Homenatge a la Ciutat em va lliurar de forma simbòlica l’espasa de comandament en un acte també molt emotiu, amb parlaments d'ambdós capitans, de l'alcalde Joan Antoni Baron, i el lliurament per part d'Armats de Mataró i de l'Ajuntament, de dos presents de record per la tasca desenvolupada al capdavant dels Armats. 

 

Moment del lliurament simbòlic de l'espasa de comandament.

Han passat 15 anys d’aquells fets. Ell ja no és entre nosaltres i jo vaig deixar de ser Capità el 2017. Però sempre recordaré aquell inici de la meva etapa com a Capità Manaia, amb un sentiment especial.  

(Fotografies: Mireia Romagosa i SomDos)

Jordi Romagosa i Nebot