dilluns, 14 de maig de 2012

Festa de Promoció i Torre Llauder

El passat divendres dia 11, m’ha passat allò que ens acostuma a passar als que  dediquem una part del nostre temps lliure a col•laborar amb diferents entitats. I us preguntareu, què? Doncs que no sempre es pot compaginar la vida familiar i els actes amb aquestes entitats. Què ha passat? Doncs que el mateix dia i a la mateixa hora tenia la festa de promoció de la meva filla en acabar el 2n de batxillerat a la seva escola i la col•laboració per part dels Armats de Mataró a la festa popular que s’ha organitzat en motiu dels 50 anys de la trobada de les restes romanes de Torre Llauder.
És evident que la decisió era fàcil. Aquest acte de promoció únicament es fa un cop i l’acte de Torre Llauder s’havia de fer en primera aproximació el 26 d’abril, més tard es va passar al dissabte 12 de maig i finalment al dia 11 per qüestions d’agendes. La meva agenda doncs, ja tenia ple aquest dia, per tant els armats han desfilat per primer cop sense el meu comandament com a Capità Manaia.
Aquest fet no hauria de ser cap problema. De fet, des de ja fa uns anys, els armats comptem amb la figura de l’Ajudant del Capità, que el podríem comparar amb una mena de sotsdirector, figura que té l’atribució de substituir al Capità en situacions com la que se’ns ha presentat. Substituir, que consti.
Tractant-se de la primera vegada que passava un fet així, tothom estava a l’expectativa i, com no podria ser de cap altra manera, algunes de les decisions personals preses en aquesta sortida han estat qüestionades per més d’un. Ja hi estic acostumat. Francament, millor fora que ens qüestionéssim altres coses de funcionament, potser més importants.  
Històries apart, l’acte s’ha desenvolupat amb una relativa normalitat i la formació, que tractant-se d’un divendres ha quedat força reduïda, ha desfilat des del nostre local fins al Clos Arqueològic per a fer unes evolucions i una guàrdia d’honor als assistents.

Els Armats a Torre Llauder (Fotos: Jordi Llinàs)
Francament se m’ha fet estrany veure’ls preparar-se i marxar i no anar jo amb ells. Ha estat la primera vegada en els 26 anys que porto a la casa.
Un cop els he deixat que marxessin Riera avall, he anat a l’escola Valldemia per assistir a l’acte de graduació de la meva filla. He arribat amb l’acte començat, però que hi farem.
Aquest acte que es porta a terme des de fa uns quants anys, és una mostra del fet d’anar fent el que fan als Estats Units. Quan jo era estudiant això ni es feia i els dos anys que vaig ser professor a COU (veure CV) el primer es va fer un sopar de pares i alumnes i el segon no es va fer res ja que els alumnes van dir que no calia fer res de res. En canvi ara si els hi traguessin aquesta festa hi hauria un disgust general entre els alumnes.
L’estructura de l’acte consisteix en una imposició d’una banda a tots els estudiants i els parlaments del director, d’un representant dels professors i d’un representant dels alumnes (que no se sap fins el dia). A més l’associació d’Antics Alumnes atorga uns guardons als millors treballs de recerca presentats. Després es fan tot un munt de fotografies a la ‘plataforma’, per finalment passar tots al poliesportiu on es serveix el sopar.
La promoció 2012
Al final del sopar es fa una projecció amb fotografies dels alumnes quan eren petits i grans, mentre els pares respectius els hi fan lliurament d’una orla de grup i es fan la foto. Un acte simpàtic, tot s’ha de dir. Finalment es fa un intent de ballar el vals, intent, dels pares amb les filles i les mares amb els fills, mentre els que no ballen es fan un tip de riure mentre fan alguna foto.  
I un cop acaba el sopar, els alumnes cap a una sala de festa, algun pare també i algun altre a esperar el moment per anar-los a buscar amb cotxe. És el que hi ha.

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada